El passat cap de setmana del 5 i 6 de setembre vam estrenar la ruta Domènech i Montaner i el viatge a la Vall de Boí amb l’objectiu de recordar l’excursió científica que l’arquitecte va fer l’octubre de 1904.
Al llarg del cap de setmana vam poder visitar algunes de les esglésies romàniques que Domènech i Montaner va analitzar, mesurar i fotografiar: les esglésies de Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall i Sant Feliu de Barruera.
Dissabte, 5 de setembre
El viatge reprèn exactament els passos d’aquell viatge. A Sant Climent i Santa Maria de Taüll, el contrast entre el passat i el present es fa evident només creuar el llindar. Domènech va registrar amb detall les pintures murals abans que, quinze anys després de la seva visita, s’arrenquessin per traslladar-les als museus de Barcelona i protegir-les de l’espoli. Avui, el videomapatge projectat a l’absis central ens transporta a l’atmosfera original de Sant Climent de Taüll, mentre que les reproduccions de les pintures murals de Santa Maria de Taüll permeten entendre l’esplendor pictòrica del romànic de la vall dels segles XI i XII.
A Sant Joan de Boí, el debat es trasllada a les parets. Caminar per la nau amb la reproducció de les seves notes és com fer una autòpsia arquitectònica: permet comprendre com l’edifici s’ha anat adaptant a les necessitats de cada època, perdent absis o guanyant espais comunals.
Com a tancament de la jornada, els més animats van fer una caminada fins a l’ermita de Sant Quirc de Taüll, una petita i senzilla edificació situada al Pla de l’Ermita.










Diumenge, 6 de setembre
La segona jornada va començar a Santa Eulàlia d’Erill la Vall, on la verticalitat del seu campanar de sis pisos ens recorda que aquests temples no eren només espais de fe, sinó veritables torres de comunicació territorial. I al mateix poble, el Centre del Romànic ens obria les portes per immersir-nos, mitjançant la realitat virtual, en el context de construcció de les esglésies i el procés d’elaboració de les pintures; i el més destacable, feia un homenatge a Lluís Domènech i Montaner, com a descobridor del romànic de la Vall de Boí.
I abans de dinar, la visita a Sant Feliu de Barruera, potser la mostra més clara de com la funcionalitat s’imposava sobre la puresa estilística. Les notes de camp de 1904 destaquen precisament com l’edifici havia anat transformant-se amb el pas dels segles, incorporant capelles i modificacions de la nau per encabir una població canviant.
On Domènech i Montaner veia estructures modificades per reformes i afegits posteriors, la mirada d’avui troba un romànic recuperat, despullat de les capelles laterals que l’arquitecte sí que va documentar. Observar els seus plànols i comparats in situ permet entendre que el romànic que avui contemplem és, en part, una reconstrucció idealitzada del segle XX.
A mesura que la ruta s’acaba, resseguint la ribera de la Noguera de Tor, queda clar que l’expedició de 1904 no va ser una simple excursió turística, sinó l’inici d’un acte de salvaguarda patrimonial. Domènech i Montaner no només va admirar l’art; el va mesurar amb la precisió d’un arquitecte i la sensibilitat d’un historiador. Avui, més d’un segle després, recórrer la Vall de Boí amb els seus ulls ens ensenya, no només a contemplar les pedres, sinó a llegir la història que hi ha gravada.
Un viatge intens, divertit i amb molt bona companyia. Gràcies a tots per venir.
Si esteu interessats en fer aquest viatge, envieu-nos un correu electrònic a info@cedim.cat






